Artista de Dansa Freelance, es va formar professionalment a Modem Studio Atelier (Compagnia Zappala' Dansa) i Startanz (Director artístic Giusi Santagati), a Catània (Itàlia), la seva ciutat natal.

Des dels 19 anys ha treballat com a ballarina/intèrpret professional per a diverses companyies i projectes de dansa internacionals (Itàlia, Anglaterra, Escòcia, Gal·les, Irlanda, França, etc.), entre els quals hi ha Compagnia Zappala' Dansa, Giusi Santagati, Scottish Opera, Gwyn Emberton Dance, Underhand Dance, Altered Skin Dance, Legitimate Bodies Dance Company, Animated State Dance Theatre Company, Teatre Stabile di L'Aquila, Teatre Regio di Torino, Cie Ariella Vidach - AiEP, Teatre Massimo Bellini, etc. va treballar en projectes per a moltes realitats internacionals com Dundee Rep Theatre, Henry Oguike, The Glasgow School of Arts, DanceBase Edinburgh, Scottish Dance Theatre, entre d'altres.

Actualment ensenya com a freelance en companyies professionals de dansa, teatres, programes de formació professional, acadèmies i universitats de dansa de tot Europa (De Stilte - Holanda, Theatre Gorlitz / Wee Dance Company - Alemanya, Balletto di Roma - Itàlia, TripSpace Londres - Regne Unit, CityMoves Aberdeen - Regne Unit, Milà Contemporary Ballet, ADT Verona, Contemporary Dance School (Hamburg, Iwanson International Dance School, Ast Bytom, etc.).

This must be the place és un projecte coreogràfic curt inspirat en el concepte de Utopia. El terme Utopia va ser encunyat per Tomás Moro en 1516, un neologisme compost per 'ū' = 'no' i 'topos' = 'lloc', indicant així un "lloc que no existeix". Un breu viatge per descobrir un hipotètic altre lloc. Inspirant-nos en diversos textos relacionats amb l'esfera del lloc ideal, entre ells la Nova Atlàntida de Bacon, imaginem traçar un camí singular dins aquests mons ideals, per comprendre'n l'essència, fer-la gest, moviment, i conèixer, idealment, les coordenades surrealistes. A més, la idea del “Naufragi positiu” sembla ser recurrent en nombrosos textos del gènere utòpic: el naufragi es converteix en el mitjà per arribar a aquests llocs ideals. Naufragi és aquí considerat com a ofec, risc, vòrtex, però també descobriment, arribada, quietud després de la tempesta, sal, desembarcament, alegria, potencial benestar. Per tant, reflexionar sobre idees del passat però que semblen increïblement relacionades amb el nostre temps i que troben a cada època històrica una interpretació diferent, en funció del nostre propi origen, trajectòria i, sobretot, necessitats i aspiracions.