Si fos, seria vertiginosament, un riu que arrasés furiosa cataclísmica i abundant. Un pou profund, en profunditat, foscor, infinita com a enigma. Seria un escurabutxaques, un ham o una claraboia encegadora. Una arma blanca o una dent esmolada. És perquè callo que passo rasant, a batec, al pas, encara espantadissa, mestissa, mellada, com una euga mig coixa. La doma diuen és un acte d'amor. Però jo només vull córrer per un prat.
