MELANIA OLCINA

LA DECLAMACIÓN MUDA

La declamació muda explora el ritme íntim de la respiració com a origen del moviment i detonant una musicalitat constantment renovada en cada inhalació i exhalació. Es comença amb l'alè com a primer fenomen després del silenci, manifestant íntimament l'aproximació entre l'hàlit i l'aire. Tal com diu Gaston Bachelard, a L'aire i els somnis, imaginació del moviment (1958): «El vent és per al món, cosa que l'hàlit per a l'home, manifestació de «l'expansió de les coses infinites», porten a el lluny i prop de ser íntim fent-ho participar a tots els llocs de l'univers». Durant aquest viatge apareix el somni del vol oníric o el desig de volar. Entenent vol com una sublimació complexa de l'home, que comença amb les primeres experiències aèries. El primer ésser volador és el somiador que com el movent viuen un estat imaginari o il·lusori. L'ocell és una metàfora de la sublimació del vol oníric.

Idea, coreografía e interpretació:

Melania Olcina Yuguero.
Composició musical e interpretació:

Jorge Moreno del Barco.
Vestuari:

Marisa Maggi.
Diseny il.luminación:

Pilar Valdelvira.
Amb col.laboració:

Centro Coreográfico de Danza Canal, Ayuntamiento de Pinto, Compañia Sharon Fridman y Ayuntamiento de Torrelodones.