El que els arbres no compten és una peça de carrer que comença a
un d'aquells moments en què penses i si.
És interessant veure els arbres com si fossin persones i les
persones com si fossin arbres.
Com que han vist el món passar i s'han adaptat a través del temps
a pas lent però ferm, com els arbres semblen crear un món
propi dins d'ells mateixos, igual que les personal.
A través de la dansa posem la mirada als arbres i la natura
comparant-nos a ells com a individus, reflexionant entorn dels
punts en comú que tenim com a éssers vius.