L'emblanç és una sopa senzilla, preparada amb peix blanc, patates, llorer, llimona i sal. És una recepta lleugera però nutritiva, tradicionalment usada per tractar problemes digestius. A la costa andalusa, especialment a Màlaga, se la coneix també com a
matamaris, un nom carregat d'ironia que reflecteix com la simplicitat d'un plat associat a la cura i la salut es pot interpretar com a insuficient o feble. Aquesta dicotomia
es converteix en símbol i motor creatiu del projecte.
L'obra Emblanco (o matamaris) neix del desig de visibilitzar allò aparentment invisible: la realitat interior de moltes dones les històries de les quals romanen ocultes després dels actes rutinaris i domèstics.
L'acció es desenvolupa al cor d'una cuina on quatre intèrprets/ballarines travessen un viatge de transformació personal, passant del qüestionament dels rols establerts cap a una reapropiació del cos, el desig i la llibertat. L'escenari es converteix en espai simbòlic de creació, resistència i trobada, on l'acte de cuinar esdevé metàfora de la cura i de la reconstrucció interior.
Peces musicals originals, cançons tradicionals i àudios de WhatsApp d'una dona andalusa (la meva tia Ana Mari) estructuren l'acció, filant la història des de l'espontaneïtat, la innocència i l'autenticitat i aportant moments d'humor involuntari i tendresa.
Emblanco (o matamaríos) és una obra molt visual, amb una estètica colorista al seu inici que evoluciona cap a un univers litúrgic i sacral, gràcies al disseny de vestuari de la firma möh estudio.
Una peça que celebra la dansa, amor, humor, espiritualitat, comunió i bellesa.