“Sostenidor” parla d'allò que ens sosté i del lliurament a ser sostinguts.
Un cos que s'eleva i es fa fallida al cant, que troba a la veu un refugi i també un límit.
Una sustentació que es converteix en mirall: sostenir és un gest de llibertat o de càrrega?, qui sosté realment a qui?
El sostenidor —sostenidor en castellà— apareix com a emblema de la dona que, durant segles, ha sostingut la vida, les memòries i els cossos. Símbol íntim i quotidià que esdevé metàfora del que és invisible: el pes callat, la resistència, la tendresa que equilibra el món.