Un cos pot dir la seva veritat quan assumeix un llenguatge propi, el seu.
Un cos es torna mapa de possibilitats a partir de la seva diferència, quan respira i mou la seva desigualtat respecte a la resta de cossos. És en aquesta relació de desigualtat on es troba autènticament lliure. "Go figure" és, abans de res, un paisatge de desigualtat on Shmuel pot observar el funcionament del seu cos, reconèixer-lo, posar en valor allò que condiciona i defineix el seu moviment, transformar-ho en un pont cap a la connexió amb l'altre. A aquesta crida acudeix Tomer, qui recull la invitació de diàleg de Shmuel i creua el pont. Durant la seva cerca d'un balanç que sorgeixi dels límits que imposen o revelen les capacitats de tots dos, neix una bellesa que no vol ser res més que ella mateixa. Bellesa que resulta de la voluntat de secundar-se sense desdibuixar-se, del desig compartit de ser territori de la veritat.