Terrat és una història de no superació, la lluita contra els dimonis de la ment i l'acceptació de la realitat a través de la reflexió i l'art. Donis del ball flamenc, una persona víctima de la violència imposada i autoinflingida es veu sumida en una lluita involuntària entre la culpa i la ràbia, entre l'esperança i el trauma, carregant amb totes les conseqüències que porta amb si aquesta etiqueta: "victima". Una posada en escena poètica, a vegades onírica, a vegades crítica, que funciona com a al·legat a la llibertat, l'alegria i la vida que s'obre pas a través de les ferides. Terrat com a terrassa pública en la qual, subtilment, es generen les arrels de la violència. Terrat, com l'espai privat on rebre, intimament, els raigs curatius del sol. I, finalment, Terrat com la terra, com l'origen del flamenc, com el substrat que permet el naixement i renaixement, com el antic que a tots ens pertany i que, eternament, una vegada i una altra, ens retorna a la vida.