Cadascun és les petjades que li habiten. La "otredad" de l'espai estableix un dialogo amb el cos. El lloc que habitem es nodreix de presències i absències, en una dicotomia que dóna origen a un dialogo mai conclús. Amb aquesta evocació, l'absència es fa presència corpòria i es tradueix en una sort de vibració que *tensiona el cos com un ressò del que va ser i ja no està. Aquí neix l'espai de la imaginació, que ens brinda maneres de transcendir la sensació fractal d'existència corpòria, per a arribar a sentir la vida com un ésser viu en infinita interconnexió