Un ressò és més que un so. És memòria, ressonància, proximitat i distància alhora: cosa que perdura després d'una ruptura profunda.
A partir d'una rèplica com aquesta comença a formar-se una constel·lació silenciosa: un cos sembla fusionar-se amb una roca flexible i canviant, fins que un tercer cos entra a la seva òrbita. El que es desplega és una unitat contemplativa on el suport sorgeix naturalment a través del propi moviment. Allò que sembla insuperable en un moment es transforma a mesura que convergeixen les forces. El pes es torna suportable. La distància es torna superable.
Aquest impactant extracte de la nova creació Echos, de Frank Fannar Pedersen i Javier Rodríguez Cobos, fa tangible la connexió essencial entre les persones i amb la natura, de la qual som part inseparable.