Un passatge on abraçar les mutacions i el procés de canvi. Un lloc intermedi per buscar una nova versió d'un mateix.

Aquesta peça és un manifest sobre el que es construeix des de la foscor, des del dubte, a l'esquerda que no ensenya sinó que suggereix.

Una feina que descansa al lloc de trànsit.

A la recerca de la bellesa que emergeix de l'acceptació del que és imperfecte, de l'asimetria, del que és irregular, i del soroll i el trànsit que es diposita en un cos fluix, vulnerable i desestructurat.

"En aquest treball és molt present la recerca de nous patrons i noves maneres de concebre el cos i la mirada de l'espectador. Qüestionar la naturalitat del moviment i transcendir els cànons clàssics o reconeixibles".

"Tenia ganes d'observar que el meu cos havia paït durant tots aquests anys de carrera. Volia treballar la dissociació del cos connectada a l'emoció i concentrar-me en el moviment i allò que pot oferir des del record d'una vivència o experiència”.

"Concentrar-me a deixar anar. Desfer-me de patrons o formes tancades de moviment que adquireixes amb el temps. Un moment de desaprenentatge, on deixo de banda la part més analítica i compositiva per centrar-me en una part més intuïtiva, ritualística i emocional i trobar un cos que deixa que els moviments més petits, amb aparentment menys importància, transitin hàbils d'una manera natural, traçant un camí incoherent i nou”.