CÍA LED SILOUETTE

LOS PERROS

Com a fills del seu temps, els nascuts a l'era digital, assisteixen a un escenari inestable i convuls que els enfronta (i ens enfronta) a un procés de deshumanització i d'aïllament, pel qual la solució més reeixida sembla un blindatge individual, crear una identitat diferenciada o una marca personal.
Som més que mai un producte a la venda i la joventut és el valor més cobejat. La contemporaneïtat arrasa els cossos fràgils, desmembra els més vulnerables, desfeta els inadaptats que es debaten (ens debatem) entre la possibilitat de rebel·lió o la docilitat.
En aquesta contradicció, que és una lluita constant i incerta, sorgeix la necessitat de l'altre, la comprensió, l'empatia, la compassió i l'amor com a recurs urgent.

Els Gossos proposa assolir un estat de resistència; com a gossos que passegen, gossos que es troben, que es reconeixen vulnerables, que comparteixen alegria, però també dolor, que cauen i s'aixequen, que ballen, que es rebel·len a través de l'amor, la generositat i el compromís, per trobar-hi trajecte comú el sentit de les pròpies vides, per superar junts la violència i el deteriorament.

Plantegem una proposta que viatja des del tràngol de la repetició a la fascinació per la successió d'imatges. Imatges robades de l'ahir i llançades al matí, de l'ara i empastifades del passat, de la plàstica contemporània a la forma atàvica, terrenal, en una cruïlla constant de temps i de llenguatges.

El desplegament d'una dansa passional que troba el sentit més pur en la repetició i en la catarsi: Ballar fins a l'extenuació, bordar fins a l'abatiment, viure fins al defalliment. El relat de l'home que es contempla a l'altre per trobar-se ell mateix.
Dos homes abraçats.
Dos homes que ballen fins que tot s'acabi i tot torni a començar.

Carmina S. Belda