"Espai esgotador" explora els límits del cos considerant l'espai personal i interpersonal. Aquí els cossos són tan sensibles com forts. L'atenció se centra en el detall i crea una relació íntima amb l'espai, així com amb altres cossos i objectes. Cent ous negres omplen l'escenari i permeten metàfores de diversa índole. La trobada amb aquesta "otredad" crea tant distancia com tensió i eventualment es desenvolupa en inevitables arravataments. No obstant això, els cossos troben el seu camí de retorn a la unitat en un cicle aparentment interminable i hipnotitzen a través de la seva fascinant simbiosi.