Un anhel no és més que un desig intens i vehement. Pot respondre a la necessitat d'aconseguir alguna cosa al nostre abast després d'un esforç superlatiu o pot ser la il·lusió, vana i inútil, de materialitzar impossibles. Un anhel ens aixeca al matí, ens crea miratges de futur, ens dóna raons per a seguir endavant. Però rares vegades lluitem per un objectiu sense l'ajuda de ningú. Sempre està l'altre, amb freqüència els altres, que al seu torn, confien en un per a arribar a la meta dels seus propis anhels. I es crea un cercle de necessitats.

En Anhel, coreografia del ballarí i coreògraf Mario Bermúdez per a la seva companyia *Marcat Dansi, apareix la imatge recurrent del ballarí subjectat amb força per la resta de l'equip. Pot ser que tractin de no deixar-li caure però hi ha també la possibilitat que impedeixin que surti volant.

Els anhels són desitjos intensos i vehements però a vegades no són factibles ni realistes i és gest solidari que els altres t'ho facin saber. Encara que la naturalesa de la coreografia és abstracta i en aparença gens concret vol explicar-nos, els seus ballarins en constant desequilibri i perenne caiguda, confiant sempre que l'altre impedirà la seva desgràcia, semblen voler enviar missatges concrets a la platea.

D'altra banda, Anhel és una obra de preocupació per les formes, de composició en l'espai i cossos en harmonia. Transcorre amb serenitat i precisió al ritme ascendent de la música de José Pablo Polo. Calcula el seu ritme, sospesa les seves imatges. Reacciona als estímuls de la il·luminació d'Olga García, dissenyadora de *atmosferas. Està lluny de la fredor d'una certa dansa contemporània racional en situar-se més prop de la foguera de les emocions, gràcies a una execució orgànica que exigeix una implicació no solament física dels quals la ballen, aquests sis cossos dúctils, entrenats, sensibles i intel·ligents que intercanvien energies, dipositen la seva confiança en l'altre, fan comunitat i posen en pràctica la solidaritat. Són la força del col·lectiu.

-Omar Khan